Geòrgia ens rep amb una frontera molt menys blindada que totes les que hem passat fins ara i oneja una inesperada bandera de la Unió Europea. Geòrgia nou estat d’Europa? Ja ho averiguarem, de moment un segell al passaport i un somriure perquè no ens remenin les alforges, que el paio de les duanes semblaContinua llegint “31. Geòrgia al maig cada dia un raig!”
Arxiu d'etiquetes: neu
26. El Kirguis, petit i potent
Ens llevem a Kordai, a la frontera Kazakh-Kirguis, al llit més incòmode i més enfonsat d’aquests cinc mesos. Ara sabem perquè aquesta habitació era la més econòmica… Ha nevat tota la nit, però sortim tard i pedalem sobre la pasteta fins que la carretera s’acaba davant d’una tanca amb un militar. “Kyrgyzstan, Kyrgyzstan!” Ens obreContinua llegint “26. El Kirguis, petit i potent”
25. Almaty, una pausa entre nevades i engrescades
L’última nit a la tenda ha sigut més fresqueta i ens costa sortir del sac. El Roger torna a encendre el foc i amb l’oloreta de pa torrat la Sílvia comença a obrir els ulls. Amb tota la calma esmorzem pa amb oli i sal, llàstima de l’oli de gira-sol, però el d’oliva va aContinua llegint “25. Almaty, una pausa entre nevades i engrescades”
23. Pedalant de la Xina al Kazakhstan
Després d’un dia de descans a Khorgos, el 22 de febrer ens aventurem a creuar la frontera Xina-Kazakhstan pedalant. Hem llegit experiències prèvies i tothom diu que cal agafar un bus, però nosaltres estem una mica farts dels busos i ja hem gastat prou a la Xina. Així que sortim a buscar la frontera i…Continua llegint “23. Pedalant de la Xina al Kazakhstan”
22. Acabem la Xina passant fred
La Xina és molt gran. Creuar del Tibet al Kazakhstan en un mes és justet. I si ens en anem en direcció contrària, encara més. Sortint de Chaka, el llac salat, fem una etapa molt freda i desèrtica i l’endemà se’ns posa a nevar. Fem auto-stop, però no arribem gaire lluny… Seguim pedalant desitjant queContinua llegint “22. Acabem la Xina passant fred”
21. La singular hospitalitat xinesa
Una de les coses que més ens ha costat a la Xina ha sigut trobar allotjament. Amb les temperatures que hem anat tenint no hem gosat dormir a la tenda, tot i que en algun moment gairebé ens quedem tirats i hauríem hagut d’acampar. No hem estat de sort ni amb Couchsurfing ni amb Warmshowers.Continua llegint “21. La singular hospitalitat xinesa”
Alforges inquietes 