Dilluns 13 ben esmorzats sortim de Sadhana Forest amb moltes ganes de pedalar! Han sigut dues setmanes molt boniques i hem conegut gent molt especial, cosa que notem quan ens costa acomiadar-nos. Pedalem cap a Gingee, un petit poble que té unes fortaleses, temples i muralles en tres turons! Sembla la muralla xina! Dormim allà, flipem amb les cues als caixers automàtics, no aconseguim treure diners, però el noi de l’hotelet ens canvia un bitllet de 500 (que van ser anul•lats pel govern d’un dia per l’altre sense previ avís). Amb bitllets de 100 sí que podem anar a sopar!
Dimarts pedalem per la fortalesa i anem a fer-nos amics d’uns micos que semblen els nous amos del lloc. Com que no obren fins les 9 i com a bons catalans no volem pagar el preu turista (estrangers 200 rúpies = 3€, indis 15 rúpies = 0’20€!) tornem a buscar les alforges i enfilem cap a Tiruvannamalai, la ciutat que té algun rotllo amb la lluna i molts ashrams (llocs on es va a meditar).
Pel camí passem molts rocs i comencen a aparèixer muntanyots per tot arreu. Els magnates del granit no tenen altra feina que tallar les muntanyes literalment per la meitat… Arribem a Tiruvannamalai abans de dinar i tornem a veure blancs que vénen als ashrams. Necessitem lloc per dormir i el nostre amic Xavi de Breda amb qui vam conviure a Sadhana Forest ens va dir que ens intentaria colar a l’ashram on ell s’estaria. Innocentment pedalem a veure si el veiem pel carrer o a l’ashram i… Patapam! A la porta comprant-se un suc que ens el trobem! Ens fa molta il•lusió, però el millor és que no ha pogut dormir a l’ashram i l’habitació on està té dos llits més! Ens estava esperant! És una mica més cara que el nostre pressupost, però té un labavo impressionant amb dutxa d’aigua molt calenta!!! Amb el Xavi anem de compres i ampliem el nostre vestuari (més pes a carregar…!) L’hotelet ens agrada tant que l’endemà no pedalem i ens quedem tot el dia dormint i fent el gos.
Dijous dia 16 sortim ben d’hora cap a Krishnagiri! En absolut ens esperàvem aquest canvi de geografia… Pujades i pujades i caram com pesen les alforges!!! Massa ben acostumats estàvem a la plana de l’estat de Tamil Nadu. Ara ens acostem a Karnataka i de cop pugem 600 metres! Krishnagiri no té gaire res, és una ciutat on trobem… Un matrimoni gran de cicloturistes alemanys!!! Ens expliquen que de tant en tant s’escapen un mes a pedalar pel món i quedem que quan arribem a Europa els anirem a veure!
Divendres enfilem cap a Hosur, una petita ciutat a les afores de Bangalore. Allà ens espera un couchsurfer, el Barghav! El camí segueix fent pujada i avui toca autopista en tota regla. Per separar els tres carrils per banda han posat la mitjana i una tanca de metre i mig, a veure si així la gent no creuen. Però de tant en tant hi ha un tros de tanca arrancat… Dissabte el Barghav ens porta a un temple dalt d’un turó! Desnivell màxim del viatge fins ara!!! Ell baixa de la bici a la primera corba, les nostres cames aguanten fins dalt! Com es nota que no portem les alforges ara!
Al vespre arriba un amic que diumenge pedalarà amb nosaltres fins a Bangalore per fer el trasllat de la bici del Bhargav, que se’n va al Canadà a estudiar i una amiga la farà servir mentre no torni. (Us sona?) El Bhargav no veia clar això de pedalar els 40km i agafa un autobús. Total que a mig matí ens retrobem tots (el Bhargav, l’amic que hem pedalat junts i l’amiga receptora de la bici) i acabem en un centre comercial on el Roger bat el rècord dels indis en una prova de dos trams d’agilitat i força (penjar-se i avançar per escales i cordes) i li regalen un rellotge d’aquests que compten km i ritme cardíac i es pot connectar al mòbil i no sabem què més. Ens graven i ens fan fotos a l’entrega del premi… Una gran parafarnàlia! Però era la promo d’un cotxe i el cotxe no que no ens el regalen.
Ens acomiadem i pedalem cap a casa la família amb qui passarem aquesta setmana. Bangalore és molt gran i és una barreja de macrociutat europea amb gratacels de Nova York que ens recorda a les grans ciutats xineses que vam veure l’any passat. Només per entrar fem 30km de carrils que entren i surten, i una mena d’autopista elevada per saltar-te tots els semàfors i embusos. Trobem les primeres parades de metro en aquest garbuix de formigó, soroll i contaminació. El que més ens fa pensar en la Xina són les macrourbanitzacions privades de gratacels amb jardins, però aquí també tenen gimnassos, piscines, pistes esportives i clubs privats… Sembla la ciudad de vacaciones… Buscant i preguntant a la gent arribem a la nostra urbanització, la South City! El codi que no sabíem què era vol dir edifici A1 pis 19 porta 02! Apa, a tocar els núvols i flipar amb les sortides del sol que poc a poc il•lumina tota la ciutat.
Alforges inquietes 
Has de declarar el valor del premi a la propera declaracio de renta.El Montoro no perdona.
Felicitats.No el perdis.
M'agradaM'agrada